Codi deontològic
La nostra entitat segueix el codi deontològic del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya
Article 1
El codi deontològic de la professió del psicòleg està destinat a servir com a regla de conducta professional en l’exercici de la psicologia en qualsevol de les seves modalitats. El Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya valorarà, d’acord amb aquestes normes, l’exercici de la professió dels seus col·legiats.
Article 2
L’activitat del psicòleg es regeix, per damunt de tot, pels principis de convivència i legalitat democràticament establerts a Catalunya i a l’Estat espanyol.
Article 3
El psicòleg tindrà en compte, en l’exercici de la seva professió, les normes implícites i explícites que regeixen l’entorn social on actua, considerant-les com a elements de la situació i valorant les conseqüències que la conformitat o desviació respecte d’elles puguin tenir en la seva activitat professional.
Article 4
El psicòleg rebutjarà tota mena d’impediments o obstacles per a la seva independència professional i per al legítim exercici de la seva professió, dins del marc dels drets i deures que defineix el present codi.
Article 5 L’exercici de la psicologia s’ordena cap a una finalitat humana i social que pot expressar-se en objectius tals com el benestar, la salut, la qualitat de vida i la plenitud del desenvolupament de persones i grups en els diferents àmbits de la vida individual i social.
Article 6
La professió del psicòleg es regeix per principis comuns a tota deontologia professional: respecte a la persona, protecció dels drets humans, sentit de la responsabilitat, honestedat, sinceritat amb els clients, prudència en l’ampliació dels instruments i tècniques, competència professional i solidesa de la fonamentació científica de les seves activitats professionals.
Article 7
El psicòleg, per cap raó, no realitzarà ni contribuirà a pràctiques que atemptin contra la llibertat i la integritat física i psíquica de les persones. La intervenció directa o la cooperació en la tortura i els maltractaments, a més d’un delicte, constitueix la més greu violació de l’ètica professional.
Article 8
Tot psicòleg ha d’informar, almenys als organismes col·legials, de la violació dels drets humans que arribi a conèixer a través de la seva pràctica professional, un cop esgotades totes les possibilitats d’intervenció psicològica per evitar-la.
Article 9
El psicòleg, en la prestació del seu servei, no farà discriminació de les persones i/o grups per raons d’edat, sexe, nacionalitat, classe social, raça, idioma o qualsevol altra diferència.
Article 10
Igualment, respectarà les opcions i els criteris ideològics, morals i religiosos dels seus clients, sense perjudici del seu qüestionament, quan esdevingui necessari, en el decurs de la seva intervenció.
Article 11
El psicòleg serà sumament cautelós, prudent i crític en la seva intervenció professional davant de nocions i termes que fàcilment poden degenerar en etiquetes devaluadores i discriminatòries.
Article 12
El psicòleg no utilitzarà la seva posició en la relació professional com a situació de poder o superioritat en benefici propi o de tercers.
Article 13
El psicòleg no realitzarà mai maniobres de captació dirigides a aconseguir que li siguin confiats casos de determinades persones, ni tampoc procedirà a realitzar actuacions que assegurin pràcticament el seu monopoli profesional en un àrea determinada. Quan treballi en una institució, no aprofitarà la seva situació per derivar casos a la seva pràctica privada.
Article 14
El psicòleg no avalarà ni encobrirà amb la seva titulació la pràctica professional realitzada per persones no titulades. Així mateix, denunciarà els casos d’intrusisme que arribin al seu coneixement.
Article 15
El psicòleg defensarà, independentment del lloc i la posició que ocupi, la seva independència respecte a l’ús dels seus coneixements i l’aplicació de les tècniques que li són pròpies.
Article 16
És un deure ètic del psicòleg actualitzar la seva formació i els seus coneixements dins l’àmbit de les seves competències.
Article 17
El psicòleg vetllarà pel prestigi, el respecte i l’ús adequat dels termes, instruments i tècniques propis de la professió.
Article 18
Sens perjudici seva crítica científica que estimi oportuna en l’exercici de la seva professió, el psicòleg no desacreditarà col.legues o altres professionals que treballin a partir dels mateixos o altres pressupòsits teòrics i/o metodològics. Parlarà amb respecte de les escoles i d’aquells tipus d’intervenció que gaudeixen de credibilitat científica i professional.
Article 19
Quan els objectius de la pràctica professional del psicòleg conflueixin amb els d’altres professionals, és convenient, i en alguns casos necessària, la col.laboració interdisciplinar, sens perjudici de les competències i els coneixaments de cadascun d’ells.
Article 20
El psicòleg ha de rebutjar de dur a terme la seva intervenció quan existeixin seriosos indicis que la seva participació pot ser mal utilitzada o utilitzada en contra dels legítims interessos de les persones, els grups, les institucions i les comunitats.
Article 21
Dins l’àmbit de les organitzacions, el psicòleg tractarà d’apropar les necessitats d’aquestes amb les de les persones en el seu treball.
Article 22
En fer-se càrrec d’una intervenció sobre persones, grups, institucions i comunitats, el psicòleg els informarà adequadament sobre les característiques essencials de la relació establerta i els objectius que es proposa. En el cas de menors d’edat o legalment incapacitats, en seran informats, a més, els pares o tutors.
Article 23
El psicòleg ha de finalitzar la seva intervenció, i no perllongar-la innecessàriament, bé sigui perquè ha assolit els objectius proposats, o bè perquè li manquen recursos o capacitació per aconseguir-los. En aquest cas informarà desinteresadament de la possibilitat que la intervenció sigui continuada per altres professionals.
Article 24
El psicòleg pot negar-se a acceptar fer simultània la seva intervenció amb la d’un altre professional. En tot cas no interferirà en les intervencions iniciades per altres psicòlegs.
Article 25
Quan una determinada avaluació o intervenció psicològica tingui una estreta relació amb altres àrees disciplinàries i competències professionals, el psicòleg tractarà d’assegurar les corresponents connexions, bé per ell mateix, bé indicant i orientant en aquest sentit el seu client.
Article 26
En el cas d’assessorament o realització de campanyes publicitàries comercials, polítiques o similars, el psicòleg vetllarà per la salvaguarda de la veracitat dels continguts i el respecte per la persona i pels grups.
Article 27
El psicòleg tindrà especial cura a no crear ni mantenir falses expectatives que, posteriorment, sigui incapaç de satisfer professionalment.
Article 28
Tampoc no es prestarà a situacions confuses en què el seu paper i funcions siguin equívocs o ambigus.
Article 30
La participació en qualsevol investigació haurà de ser autoritzada explícitament per les persones sobre les quals es realitza, o bé pels seus representants legals, que hauran de ser informats dels possibles efectes de la investigació.
Article 31
Si es tracta d’investigacions per experimentar tècniques o instruments nous, encara no contrastats, s’informarà prèviament els clients. En el cas que el tipus d’experiencia requereixi la conveniència de no informar-los explícitament, el psicòleg no utilitzarà aquestes dades en els seus informes.
Article 32
En el cas d’experimentacions que comportin molèsties o danys passatgers, s’informarà degudament els subjectes i s’assegurarà que la seva participació és totalment voluntària en tot moment.
Article 33
En tot cas, el psicòleg rebutjarà produir a les persones danys permanents, irreversibles o innecessaris per evitar-ne altres de majors.
Article 34
Quan la investigació requereix el recurs a la decepció o a l’engany, el psicòleg s’assegurarà que aquest no produirà perjudicis durables a cap dels subjectes i, en tot cas, els revelarà la natura i la necessitat experimental de l’engany en cloure la sessió o la investigació.
Article 35
En l’experimentació amb animals s’evitaran o reduiran al mínim els sofriments, els danys o les molèsties que no siguin imprescindibles i justificables en atenció a fins de valor científic i humà.
Article 36
El psicòleg, en la práctica professional de la docència, defensarà la llibertat per transmetre els coneixements i les opcions científiques a les quals s’adhereix, argumentant científicament les seves crítiques a les diferents teories i donant a conèixer les fonts en què es basa.
Article 37
El psicòleg, en la seva funció docent, serà el responsable que l’activitat de l’estudiant referida a la investigació, l’avaluació i la intervenció, s’adeqüi als principis continguts en el present codi.
Article 38
En l’exercici de la docència, el psicòleg no coaccionarà ni oferirà beneficis acadèmics per aconseguir que els alumnes participin com a subjectes sobre els quals realitzar investigacions.
Article 39
La informació que el psicòleg recull en l’exercici de la seva professió està sotmesa a dret i deure de secret professional del qual tan sols està eximit per consentiment exprés del client o per supòsits legals.
Article 40
Qualsevol subjecte d’una exploració o intervenció psicològica sol.licitada per una altra persona o institució té dret a ser informat, ell i/o els seus pares o tutors, de l’exploració i del destinatari de l’informe psicològic resultant.
Article 41
Així mateix, té dret a rebre informació sobre el contingut de l’esmentat informe que no se’n derivi un greu perjudici per al client o per al psicòleg.
Article 42
Les enumeracions o llistes de subjectes avaluats on constin el diagnòstic i dades de l’avaluació que siguin requerides per altres instàncies, a efectes de planificació, obtenció de recursos o altres, hauran de lliurar-se sense el nom ni les dades d’identificació del subjecte, sempre i quan no siguin estrictament necessàries.
Article 43
La informació que el psicòleg adquireix professionalment no ha d’utilitzar-la en benefici propi ni de tercers, ni en perjudici de l’interessat.
Article 44
L’exposició oral, impresa, audiovisual o altres, de casos clínics o il.lustratius amb finalitats didàctiques o de comunicació o divulgació científica, ha de fer-se de forma que no sigui possible la identificació de la persona, grup o institució de què es tracti, excepte en el cas d’un consentiment explícit.
Article 45
Els registres escrits o electrònics de les dades psicològiques, entrevistes i resultats de proves seran conservats, sota la responsabilitat del psicòleg, en condicions que assegurin el secret professional.
Article 46
La publicitat dels serveis que ofereix el psicòleg serà concisa; especificarà el títol que l’acredita per a l’exercici professional, la seva condició de col.legiat, si escau, les àrees de treball o tècniques utilitzades. En cap cas no farà constar els honoraris ni cap mena de garanties o afirmacions sobre la seva vàlua professional, competència o èxits. En tot cas hi haurà una correcta identificació de l’anunciant.
Article 47
Constitueix una transgressió a la deontologia professional atribuir-se una titulació acadèmica que no es posseeix, així com una especialització per a la qual no es té la capacitat corresponent.
Article 48
Quan el psicòleg presti el seu nom, prestigi o imatge amb fins publicitaris, ho farà sense detriment del prestigi de la professió.